Band: I

Seite: 572 (RF) Zur Bandauswahl

In Band I liegen die Seitenzahlen zwischen 1 (RF) und 907 (RF).
572
Uordens de Tujetsch
23. Eis ei il Parérè, che de la fiera de Muster navenda, degien nagins
tiers ver jarva, sonder tgi, che compri Thiers, hagi la Pisculaziun per fl. 1.
il tgiau entochen la fiera de Ursera, nua che scadin lura degi metter navenda
… ils Thiers.
5 24. Degi il Obrikeit de Vischnaunca vegnir legius ora mintgia Dus ons.
25. Era degi la Vischnaunca pagar honestameing ilg Obrikeit, cura
chel ei en survetsch per quella, e zvar Degi in Girau la Stat e Permavera
… ver 3 f. 20 X.r per Di, et ils Cusigliers 2 f. per in per di, e tems
Dunviern in Girau 2 f. et in Cusiglier 1 f. 40 X.r per Di, e quei aschi
10 savens sco els per Neccessitat absoluta ston vegnir ensemen, il qual
seextenda ina gada per on il tscheiver, et ina gada per on la Permavera
per castigiar, et aschia ha in Girau quei di, ch' el pren si las tgisas 1 f.
et in Cusiglier 40 X.r Et per dar ora Lena, nua ch' ei han scadin tenor
Rang il precci sura fixau della Permavera.
15 Damai aber, ch' il Obrigkeit veing salarisaus della Vischca, sche croda
era tut Interress tier a quela. Depli sto la Vischca aunc prender giu la
Spesa dil Gentar de quei Di, ch' il Obrigkeit veng mess, e zvar solet per
quellas Persunas, ch' an ils Dreigs de vegnir leutier. Denton po quel, che
dat il Genta, bucca pretender depli, che 1 f. 12 X.r per persuna e quei
20 ei per il Gentar cun treis querclis Vin per in. — Dapli degi in nief Girau,
quei ei in, ch' ei mai staus Girau, pagar alla Vischca 10 f. et in Cusiglier
6 f. 40 X.r — Sinaquei pia, che tuts Quens vegnien manai ton pli exactameing
… e de exacta giustia, sche degi ei aunc vegnir mess dus Ugaus serementai
… cun il Stadhalter, als quals ei degi era vegnir dau ina honesta
25 pa[ga]glia. Ils Ugaus en vegni Dischmes.
26. Ariguard digl Bagigiar degi ei vegnir observau il Decret de
Cumin.
Damai, che la scarsezia de Lena ei tier nus schon ussa gronda, Sch' ei sei
enflau per Bien, Che nagin dei duvrar pli Palaunca, ne astgiar pinar latas
30 ni per palauncar, ni per clauder, sonder de palancar duvrar aisas e de clauder
fender Bloca, la quala degi vegnir pinada, nua che las latas vignievan
pinadas.
De fiug deigi scadin poder pinar per mintgia (Vacca). Casada per siu
Baseings, bein degi nagin poder vender, segi allura de tgei natira, ch' ei vegli,
35 era bucca schar anavos els uauls schar schmarschir, e zvar sut Strof dilg
Obrig.
Quels, ch' an bucca Vaccas, in Len per fiug, aber adina mo en uauls cumins.
… — Lena de schlondas veing ei mintgia mai, tenor sco il Baseings ei,
suenter enconischienscha dils Sigrs. Giraus dau.
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 572 <lb/>
Uordens de Tujetsch <lb/>
23. Eis ei il Parérè, che de la fiera de Muster navenda, degien nagins <lb/>
tiers ver jarva, sonder tgi, che compri Thiers, hagi la Pisculaziun per fl. 1. <lb/>
il tgiau entochen la fiera de Ursera, nua che scadin lura degi metter navenda <lb/>
… ils Thiers. <lb/>
5 24. Degi il Obrikeit de Vischnaunca vegnir legius ora mintgia Dus ons. <lb/>
25. Era degi la Vischnaunca pagar honestameing ilg Obrikeit, cura <lb/>
chel ei en survetsch per quella, e zvar Degi in Girau la Stat e Permavera <lb/>
… ver 3 f. 20 X.r per Di, et ils Cusigliers 2 f. per in per di, e tems <lb/>
Dunviern in Girau 2 f. et in Cusiglier 1 f. 40 X.r per Di, e quei aschi <lb/>
10 savens sco els per Neccessitat absoluta ston vegnir ensemen, il qual <lb/>
seextenda ina gada per on il tscheiver, et ina gada per on la Permavera <lb/>
per castigiar, et aschia ha in Girau quei di, ch' el pren si las tgisas 1 f. <lb/>
et in Cusiglier 40 X.r Et per dar ora Lena, nua ch' ei han scadin tenor <lb/>
Rang il precci sura fixau della Permavera. <lb/>
15 Damai aber, ch' il Obrigkeit veing salarisaus della Vischca, sche croda <lb/>
era tut Interress tier a quela. Depli sto la Vischca aunc prender giu la <lb/>
Spesa dil Gentar de quei Di, ch' il Obrigkeit veng mess, e zvar solet per <lb/>
quellas Persunas, ch' an ils Dreigs de vegnir leutier. Denton po quel, che <lb/>
dat il Genta, bucca pretender depli, che 1 f. 12 X.r per persuna e quei <lb/>
20 ei per il Gentar cun treis querclis Vin per in. — Dapli degi in nief Girau, <lb/>
quei ei in, ch' ei mai staus Girau, pagar alla Vischca 10 f. et in Cusiglier <lb/>
6 f. 40 X.r — Sinaquei pia, che tuts Quens vegnien manai ton pli exactameing <lb/>
… e de exacta giustia, sche degi ei aunc vegnir mess dus Ugaus serementai <lb/>
… cun il Stadhalter, als quals ei degi era vegnir dau ina honesta <lb/>
25 pa[ga]glia. Ils Ugaus en vegni Dischmes. <lb/>
26. Ariguard digl Bagigiar degi ei vegnir observau il Decret de <lb/>
Cumin. <lb/>
Damai, che la scarsezia de Lena ei tier nus schon ussa gronda, Sch' ei sei <lb/>
enflau per Bien, Che nagin dei duvrar pli Palaunca, ne astgiar pinar latas <lb/>
30 ni per palauncar, ni per clauder, sonder de palancar duvrar aisas e de clauder <lb/>
fender Bloca, la quala degi vegnir pinada, nua che las latas vignievan <lb/>
pinadas. <lb/>
De fiug deigi scadin poder pinar per mintgia (Vacca). Casada per siu <lb/>
Baseings, bein degi nagin poder vender, segi allura de tgei natira, ch' ei vegli, <lb/>
35 era bucca schar anavos els uauls schar schmarschir, e zvar sut Strof dilg <lb/>
Obrig. <lb/>
Quels, ch' an bucca Vaccas, in Len per fiug, aber adina mo en uauls cumins. <lb/>
… — Lena de schlondas veing ei mintgia mai, tenor sco il Baseings ei, <lb/>
suenter enconischienscha dils Sigrs. Giraus dau. </body> </text></TEI>